Les veritats i les mentides del permís per hidrocarburs Ripoll

El permís per l’explotació d’hidrocarburs anomenat Ripoll autoritzava l’empresa Teredo Oils Limited a investigar l’existència d’hidrocarburs en el subsòl d’una àrea de 51.200 hectàrees de les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès i una posterior explotació. Aquest permís es va retirar per incompliment de certs terminis per part de l’empresa, però sembla que ara tornen a intentar recuperar-lo. S’ha  parlat molt al voltant de si cal o no  investigar i explotar. Cal ressaltar també que la comarca de la Garrotxa des de fa temps ha apostat per l’economia sostenible, en la meva opinió una estratègia totalment incompatible amb una economia basada en l’extracció dels recursos naturals. Hi han molts interrogants. Com a geòleg i mediador científic he contrastat opinions amb experts en el tema: enginyers industrials especialitzats en la fractura hidràulica, enginyers tècnics de mines, químics, geòlegs i altres. Fetes aquestes investigacions puc anar desgranant les veritats i mentides del permís per hidrocarburs Ripoll.

Hi ha hidrocarburs en aquesta zona? 

La resposta és sí, concretament hi ha una formació geològica anomenem Armàncies, composta per margues i margocalcàries que es sedimentaren en una conca marina fa uns 40 milions d’anys. En la seva base trobem capes amb presència de matèria orgànica en forma de petroli; aquest és la que en geologia anomenem roca mare. La migració d’hidrocarburs cap a altres capes més permeables formarien les famoses “bosses” de petroli. Aquesta és la raó de la recerca de petroli els anys 60 en aquest territori. Però llavors no es va localitzar cap jaciment prou rentable, tant sols gas a Riudaura i una mica de petroli a Vallfogona. Aquest fet ja era conegut des de l’època dels Romans amb l’existència de les anomenades mines del petroli. On es podia arribar a extreure uns 40-70 litres per tona de roca.

Hi ha suficient quantitat d’hidrocarburs?

La resposta és no. Els científics creuen que no hi cap trampa geològica en el subsòl on es pogués acumular aquest petroli de la migració de la roca mare (Formació Armàncies). Si que hi ha indicis de migració d’hidrocarburs des de la roca mare per fractures i diàclasis cap a capes més elevades durant la formació dels Pirineus però aquest devia sorgir a l’exterior on es va perdre. De fet alguna surgència d’aigua encara avui treu barrejat una mica d’hidrocarburs.

Perquè parlen de treure 30.000 barrils diaris de petroli?

Això es basa en un anàlisi de les dades d’una investigació que va fer a principis del 2000 una empresa filial de CEPSA. El problema rau que hi han errors en el càlcul d’acumulació d’hidrocarburs en l’Armàncies i la possible migració dels mateixos, errors de càlcul de volums tant si aquests els trobem en “bosses” com si el que es pretén és explotar la roca mare per fractura hidràulica. Concretament, les dades de la filial de CEPSA, calculen un volum de roca amb possibilitats d’hidrocarburs molt exagerat. Cal afegir que al estar la zona molt plegada i fracturada hi ha  una enorme dificultat de mantenir la capa constantment i de treballar-hi, amb l’increment de costos que suposa en una tècnica de viabilitat ja qüestionada i finalment més possibilitats de desastres ambientals.

Quins interessos reals hi ha al darrera?

Ens hem informat per experts que segurament darrera tot plegat hi ha interessos especulatius,  costa d’entendre que alguna empresa vulgui posar els diners amb una aposta tant arriscada com es comentava anteriorment. L’objectiu real és poder disposar del permís per realitzar alguna prova d’explotació simulant rendibilitat i després vendre’l a empreses més grans.

Què li queda al territori?

 Tot plegat és molt perillós, tant si es fa fracking com si no. El segur és que el territori és qui hi perd més. Cal disposar de tota la informació de manera rigorosa per poder decidir el que es vol. Però mentre tenim una hipoteca en forma de permís o futur permís, on per exemple qualsevol operador que vulgui invertir en turisme sostenible s’ho repensarà i segurament no ho farà. Hem de consensuar ràpidament l’estratègia econòmica de la zona. La meva opinió és que aquests tipus d’activitats extractives no son compatible amb els espais naturals i el model socioeconòmic d’aquestes zones. Progrés actualment és saber generar economia sense destruir el territori.

 Llorenç Planagumà i Guàrdia, Geòleg

 Centre per la Sostenibilitat Territorial